Hi moments en la vida en què necessitem tota l'energia per a sobreviure, per a no deixar-nos anar, per aixecar-nos cada dia i rebutjar la magnètica atracció del llit, amb la promesa d'escalfor i protecció que ens ofereix. Necessitem força per sortir al carrer, pujar al bus i escoltar converses que no ens interessen i que conten a crits, pel mòbil o en directe, quin és l' estat actual de l' emissor.No entenc eixa falta de pudor, eixe despreci a la intimitat pròpia i aliena, no entenc el món en general o, si l'entenc, en ocasions em costa acceptar-lo. El grau d'acceptació sempre és directament proporcional a la crispació amb què afronte la jornada

Aquest és un moment difícil. Tardor. Acaba l' estiu i he de canviar els hàbits, he de tornar a començar una vegada més a fer les mateixes coses, i em sent vella, sent que se m'esgota el temps i els estius acaben i la tardor retorna i jo sempre faig les mateixes coses, amb lleugeres variacions, amb molts patiments en ocasions i algunes alegries.Sé que poc a poc me n'eixiré, perquè jo sé com fer-ho, sóc de les espècies que s'adapten al medi , que sobreviuen a altres més fortes, més intel.ligents i més belles.

Però una cosa és sobreviure i altra molt diferent viure.Espere el moment d' anar trobant la vida en les coses que faig, en els petits plaers, en les persones que tracte cada dia, en la nova matèria humana que any rere any passa per les meues mans i pels meus sentiments. Són instants molt fugaços, èpoques curtes : tot un estiu dins l'aigua, retrobar els amics, provocar un somriure...estic acostumada a trobar vida, però mentre tant, !Qué difícil em resulta sobreviure!