SOBRE L'AMISTAT

No podem fugir dels tòpics. Per molta formació, cultura i criteri que tinguem, els tòpics ens persegueixen durant tota la vida.Ens persegueixen i ens atrapen. No vaig a parlar hui del tòpic de l'amor, de parella, de la família estable. Això ho deixe per a millor ocasió. Hui vaig a parlar de l'amistat. Des que tinc consciència de l'existència d'eixe concepte, he llegit moltes frases, aforismes, sentències... faltava l'aparició del correu electrònic i les cadenes d'estima que has de reenviar perquè algú pensa amb tu.En un d'eixos correus vaig llegir: "Una amiga és aquella que arriba a temps i no únicament quan té temps". Falsa premisa. No conec ningú que actue així. Jo ho vaig intentar durant molts anys, he fet esforços per donar suport a les meues amigues quan pensava que em necessitaven. Cert que em costa moure per anar a sopar o a dinar, però sóc capaç de qualsevol cosa quan es tracta d'ajudar. Bo, ho era. Ara les coses han canviat.
Poc a poc he anat perdent la confiança que tenia en l'amistat, potser aquesta pèrdua siga directament proporcional amb la quantitat d'esdeveniments desagradables que van esguitant totes les vides a mesura que una es fa major. Jo pensava que el fet de sembrar implicava collir, però no és així, he topat amb el mur inquebrantable del caràcter de cada individu. Apleguem així a la segona premisa "Un amic és aquell que et coneix bé i tanmateix t'estima" .Fals. Et coneix bé però no t'estima suficientment com per a passar per damunt del seu ·caràcter, per exemple, no va a visitar-te a l'hospital perquè té fòbia, no t'abraça mai perquè "no és d'abraçar", no et felicita l'aniversari perquè se li oblida"... i així una llista infinita de coses que per a tu són importants però per a ell/a no. Aplegat a aquest punt, únicament em queda replantejar-me el concepte i acceptar que l'amistat "de fons" no existeix, que les amigues són amigues "per a", que has de fruir el moment sense esperar res i que mai és tard per a recomençar.